Targetes de felicitació nadalenca...

Com que un servidor de vosaltres ha estat educat dins la cultura cristiana, es complau encara en seguir aquells ritus i les tradicions més casolanes... Si és que el nostre betlem es pot dir casolà i l'acabem algun dia...

Una de les coses que més ens agraden és que ens feliciten el Nadal. Nosaltres, mítrics i vítrics com som, solem felicitar el Solstici mateix, però no fallem a l'hora de felicitar l'any nou, i aquests propers dies, començarem la feina.

Però no ens podem estar de mostrar-vos algunes de les felicitacions que hem rebut, i que ens han estat precioses per boniques o per especials. Aprofitem el nostre espai per fer acusament de rebut i per agrair la bona voluntat dels qui ens les fa arribar en paper o per correu electrònic...

En primer lloc, em permetreu que done les gràcies a un alumne gitano a qui aprecie molt, Rafael, i que s'ha espolsat una targeta preciosa i en valencià! I també a Maria José, per enviar-me des d'Alemanya el seu record, i gràcies a Peli, a Mari Enri i a Mari Pepa (que guapa que està la xica...!), Àngel Canet, i a Dani Alfonso, i a Amparo Medrano i a Lidia Alfonso, a Carme Doménech (visquen les cassoles!), a Ximo Urenya (estàs com una cafetera), a la Xon, a Maria Josep Garcia, i a Gemma Pella (molt bo l'acudit, molt bo...), a Salva, Bea i Salveta, a Alicia de can Xaragall, a Jordi Quatresants (el més matiner), a Ana Faus, a Mabel Llopis, a Víctor Pons, a Fermín, a Montse Albinyana, a Manolo Requena, a Valen Bataller, a Jovi, a Salvador Jàfer (per allò del Solstici, i tal...), a Paco Tortosa (el de Paleta d'Ocres, no vos confongueu), al regidor Pepe Pla que ha tingut el detall de fer-me arribar la felicitació de l'Ajuntament ontinyentí. A la gent de Ca les Senyoretes d'Otos, i a l'Associació "La Nostra Terra" d'Ontinyent, i a l'Associació de Gegants i Cabets d'Ontinyent, a la Confraria del Crist de la Palma d'Ontinyent, als Arquers d'Ontinyent, a la Societat de Festers d'Ontinyent, a l'IEVA, al Grup de Danses Portitxol de Xàbia, al Ball de Sant Miquel i els Dimonis de la Riera, a la Colla Gegantera de Molins de Rei, a la Confraria de la Soledat de Bellreguard i a la d'Ontinyent...

Quanta gent ha volgut perdre uns moments del seu temps per tal de felicitar-me aquesta festa! Molt agraït de bona veritat... Vos en passe unes quantes de les felicitacions...

Aquesta darrera no l'enteneu? Humor negre de cert amic... és "El Portal de la Belén"...

Tot per l'aire...

Sobra que un algú, en un moment indeterminat i poc important, salte qualsevol previsió prevista perquè, i ja pots tenir pensades solucions immediates a cabassades, tot se'n vaja per l'aire.

Mireu sinó què li va passar al papa Benet XVI en l'inici de la Missa del Gall d'anit. Alguna persona eixida de la massa de gent que omplia la magnífica Sant Pere de Roma me'l va tirar a terra, al pobre home. Un radical? Un inconscient? Bo, potser... Diuen que fou una dona que no estava massa bé, una fidel en un excés... De radicalisme? D'inconsciència... (de "Fidelitat"?, que eixa paraula resumeix les anteriors...).

Ara va i resulta que el papa li pega per avançar dues hores la Missa perquè es cansa i no pot fer la benedicció Urbi et Orbe i la comença més baldat encara del que podria haver imaginat... Quines coses que passen...

Per cert, sobre l'avançament de la Missa del Gall. Ho parlava jo amb un amic religiós l'altre dia, i comentàvem el fet que l'anterior papa, mediàtic i amb una consciència de servei molt diferent a l'actual, usava l'acte per a que els fidels visualitzaren aqueixa consciència seua molt pròxima a una voluntat martirial. El fet que durara tant de temps en el càrrec ens va fer acostumar-nos, i ara que regeix el Vaticà un intel·lectual grandíssim que no tremola en canviar un horari de més de quinze segles per quadrar l'agenda, el trobem fred, l'home.

.


Per cert, fixeu-vos ens els gestos mari mari del seminarista angoixat... Cert amic meu d'Albaida es partirà de rissa i dirà, ja m'ho veig vindre, que és del meu poble!

Bon Nadal tingueu els qui el Nadal celebreu...

Amigues i amics que celebreu el Nadal catòlico-cristià, moltes felicitats.

I com vos volem felicitar?, amb la nadala més bella que coneixem, l'Adeste Fideles, que des de ben menut m'ha apassionat, i del que tinc quanta versió trobe, perquè mai no em cansa, ni d'escoltar ni de llegir... Es poden expressar tantes coses en tants pocs versos musicats...

La versió que vos presente és la d'Enya, a la que li trobe uns valors molt interessants... Que acabeu de passar el dia de la millor manera possible..., amb felicitat vera, que és una planta que molts diuen que hui floreix arreu, i diuen mentida eixos molts. Només creix per a les persones que fan el que creuen i creuen en el que fan.

Beneït desordre...

Em plau estar ja de vacances i trobar-me, com cada any, la casa en alt i bruta del tot. Els qui em coneixeu vos estranyarà que tant i com soc de quadriculat, no tinga cada cosa en el seu lloc. Els qui em sabeu, en canvi, bé vos riureu... Ara mateix, el meu menjador és un cúmul màgic de bagatel·les, cablejat, restes de porexpan, agulles, suro del bo, suro en planxa, témperes, cartrons i altres galindoines cotxines que no dic, i m'agrada tant trobar-me entre tanta brutícia...

És el betlem, que ja pren forma. Fa una setmana que té ja la primera de les figures. Com sempre, i des de dalt del Globus de Milà, el company Tirisiti ho observa tot al·lucinat, com poc a poc va creixent la cosa que no sap ni com s'aguanta... Enguany, l'estructura més gran té un secret, s'aguanta gràcies a un joc d'intel·ligència que em va regalar fa un any una amiga de La Romana... Ara, però, ja hi ha dues figures més posades. Una és el gran Drac de Banyeres de Mariola per raons òbvies de mesura i de pes. L'altra és un dels dos Dimonis de Benimaclet, que enguany, un d'ells tindrà foc... Aquesta nit, posaré el sistema pel qual volarà l'Angelet de la Corda d'Alfarrasí i demà, després d'una visita al secà dels pares, a Paterna i a València, el Betlem quedarà pràcticament acabat. Com l'any passat però sense tantes presses... Ja direu quan veniu a veure'l...

I ara, a sopar i a pintar dos barques, i demà pel matí a fer les veles encara... No, si serà per feina...!

Ai el Solstici...

Quina manera de començar l'hivern més trafegosa. Jo que estava tan calentet a casa, covant grip (no sé que cove si quan vaig a treballar, amb el fred de la muntanya se'm descova tot...) i mirant si acabe ja el punyeter betlem... I ve ma mare a dur-me un dècim de loteria que em regala el meu germà i tal... Res, que moltes gràcies, que mira quina felicitació he preparat per a la Soledat però el president encara no m'ha dit res, i tal... Quan amb eixes que estàvem, crida mon pare... Que anem depressa a casa que és urgent. Ja em veus canviant-me a pressa de roba, ma mare tota nerviosa. Com que coneixem l'historial recent de l'home i no guanyem, i ell tampoc, per a disgustos (no per ell, sinó perquè li passa cada cas al pobre...). Arribem a casa abans que no ell i ens tens amb l'ai al cor fins que arriba amb una caixa que, amb la força que té, i no podia amb ella. Li ajude, la destapem...

Res, que havia anat al sorteig de Nadal que fa la Caixa d'Ontinyent pels clients, i veges tu, que menjarem pernil bocairentí i beurem vi valldalbaidí durant estes festes. Menuda sorpresa per a tots i quina alegria tenia l'home...

No tot el que vos conte ha de ser dolent... Ara només falta que ens toque alguna cosa en la loteria. Ai Soledat, Soledat...

Els resultats de l'enquesta sobre el monument fester de Bocairent

Dir-vos que estic molt content, gràcies mil, amb el resultat de la primera enquesta que faig amb temps. No pel que ha eixit de la vostra votació sinó perquè hageu estat 25 les persones que heu volgut participar.

La pregunta era clara. "T'agrada el projecte de monument a la Festa de Moros i Cristians de Bocairent?" i la vostra votació també ho ha estat.

Només una persona (4%), ha votat que sí, que li agrada moltíssim.

Tres persones (12%) han votat que sí, que el monument els sembla correcte.

A 7 persones (28%) no els agrada el projecte.

15 persones (el 60%) heu votat que no, que de cap manera, que vos sembla horrible.

Ací queda a tall de registre la vostra votació. Un servidor, esglaiat com s'esglaia habitualment quan observa els monuments als Moros i Cristians que per ahi troba (des de la megalomania alcoiana a l'estranyesa contestana i agullentina, la inspiració abandonada d'Ontinyent i la bellesa i ben fer de Banyeres de Mariola - Manuel Boix és Manuel Boix...), ja està curat i tampoc no farà massa escarafalls...

I gràcies, de nou...

Cassons... Ara Monleon...

Xe, açò ja pareix un recull de males notícies i no pot ser la cosa, però no puc passar sense dir-vos que per a desgràcia d'ell, de la família seua i de tots els friquis valencians que encapçala l'amic Toni de l'Hostal, es troba molt malaltet del cor el gran Joan Monleon.

Veges tu què li tocarà a l'home en aquesta paella russa de la vida..., mentre no ens toque endevinar quin campanar li cantarà les absoltes que a tots ens han de ser cantades.

Au, mestre, sort i avant!

Ha faltat Enric Solbes

Comencem mal, molt mal, aquest nou temps que ens du el Solstici. En llegir l' Información, ens assabentem que l'il·lustrador d'Alcoi Enric Solbes, a qui tant admirem, ha passat d'aquest món quan encara no tenia ni cinquanta anys. Un vessament celebral... Què passa, redell, que darrerament hi ha tanta gent al meu voltant que està patint aquesta mala i incontrolable pena...!

Una obra intensa, recollida a nombroses publicacions, que és el que ens queda a aquells que no el coneixíem personalment.

Que en pau descanse...

I és que tant, tant val la vida... Feliç Solstici !!!!

Sé pels antics oracles

que ets com un escull jove i valent

i que en els teus cabells d'algues

i curculles

jo aprendré els camins tan difícils

del vent.

Que el teu pit contra la mar,

que els teus ulls contra la llum

són només el senyal de la teva

primavera

i que encara no tens por del teu

orgull.

Jo, adorador de les branques

d'olivera

captiu dels raigs del sol,

amb una magrana d'estels com únic

present,

vinc a tu

i despullo el meu pit per

encadenar-lo al teu.

Astre d'amor,
mestre de la llum,

llavi rogent d'alba en toc,

per qui amb afany visc i sóc.

I és que tant, tant val la vida

que el cor meu, teu, no sap viure

tot veient que tant, tant curta

la seva mida és.

I és així, sí, dol i fira,

però no tens, tinc, millor amiga

que aquest fil fi que embasta

un espai i un temps tan breu.

Omplo el got de vi amb la llum

d'un sol neixent

per tants amics que vindran

a enjoiar el nostre present.

Bec pel seu destí, que els hi sigui

generós,

perquè floreixin en ells somnis

que tu i jo avui sembrem.

I és que tant, tant val la vida

que el cor teu, meu, no sap viure

tot veient que tant, tant curta

la seva mida és.

Si és un joc, goig i aventura,

si és un plany, guany per a la lluita

i un alè ple que ens empeny fins

al darrer anhel.

Omplo el got de vi amb la llum

d'un sol ponent

per tants amics ara absents que

van senyalant el camí.

Bec pel seu ahir, pel coratge

del seu gest.

Que el riure net dels infants

faci el seu repòs ben feliç!

Sol.

Astres.

Lluís Llach

El primer regal de Nadal: Força Barça...!

Ufffff....

Campions del Món de clubs. Quina passada, sis de sis...

Neu, Barça, quin Nadal més bonic se'ns promet...

Per cert, el Venerable Pep Guardiola ja té tots els miracles fets per ser Beat i Sant al nostre Oratori. Un dia d'aquest preparem la cerimònia...

Retorn a Al Aiun

Ja va el Betlem, ja...

Amb la grip aquesta que patisc, ahir no vaig poder fer res del Betlem fins a les tantes de la vesprada, ja estic mans a l'obra, fent portes noves, reparant llums, repintant façanes... Si no passa res, aquesta vesprada ja tindré la casa més gran acabada i potser la banda dreta de la construcció enllestida (la Torre Albarrana, el fragment de muralla i el camí al riu), la resta, ho deixe per demà i despús-demà. Com que diuen que demà, de nou, ens ve més neu, res millor que quedar-me tancat a casa fent Betlem... El que no sé ni com ni quan faré és el tema del motiu especial d'enguany..., ignore la meua capacitat per construir cascos de vaixell. Però tot és posar-se.

Així que, amics del Betlem del Tio Carrasca, si no passa res, enguany acabarem molt abans i amb una despesa mínima, que l'any passat encara estem patint... Pel Solstici no estaran les figures noves però sí les anyades, així que si no passa res, en arribar el dia de la Salut o un d'aquest, la cosa ja es podrà visitar. L'arbre ja està parat, i fa dies que hi ha un personatge del Betlem ja volant a l'espera de poder rebre els companys... Sabríeu dir quin és?

No espereu massa cosa tal i com va l'oratge, val a dir que estem cansats... la grip aquesta...

Amb aquesta gent, la cosa li va mal a l'Ajuntament d'Ontinyent...

Clar, si la cosa fos perquè manen a València els teus contraris, encara s'entendria, però que vagen a deixar sense feina per "finalització de contracte" set treballadors dedicats a Serveis Socials és molt i mol greu quan són programes subvencionats per la Conselleria de Benestar Social i aquesta no ha posat els euros compromesos per l'any que ara, junt els contractes, acaba.

Res, que no trobe els milions famosos que vindrien al poble si la gent votava l'opció que a la fi va guanyar, ni els avantatges ni res positiu. Ara, hi haurà menys gent dedicada a la Llei de Dependència, a Immigració, a mesures judicials i al Servei Especialitzat d'Atenció a la Família i Infantesa. I això, al ciutadà "de carrer" li importa? Pense que tal i com van les coses sí; més enllà de qualsevol opció o discussió política, a més que els sous els hem pagat des de l'Ajuntament, són serveis que pot necessitar alguna vegada un impensat dia d'aquest en què et vinga el cap i et diga que en quinze dies, porta...

Novament, la Generalitat Valenciana no cumpleix amb els ciutadans que la sostenen. I novament, la Generalitat Valenciana no cumpleix amb Ontinyent. No hi havia una ontinyentina per les altes esferes d'aqueixa Conselleria? Ah, sí, quan toca fer-se la foto...

Podeu aclarir-ho millor a la informació que apareix hui al Liante

Intenta pujar a treballar amb neu...

A la fi, valents com som, hem agafat el meu cotxe, Lina (d'Agullent, no malpenseu), Imma (d'Ontinyent, on sinó?) i un servidor, i ens hem atrevit a pujar cap a Villena, a fer faena...

Però després d'haver llevat jo els quilos de gel autèntic del meu parabrises, no les tenia jo massa totes juntetes... I en efecte, hem arribat a Bocairent d'aquella manera, amb plaques de gel ben grans sota les rodes... I passant Bocairent? No, a la segona redona, la del Regadiu... Allí hem vist com se n'havia eixit una dona, el pas era estret i ves a saber com estaria la cosa fins a Banyeres... I vinga a cridar a l'Institut, i allí... com si digueres panera...

Així que cap avall que estem més segurs i calentets. Campe qui puga... Això sí, fent fotos i fotos.

La de l'Home de la Manta és meua, les altres, totes, de Lina... ja veureu quina ventura...

Neva a Ontinyent

Ara mateix, està caiguent una nevada preciosa sobre Ontinyent. Ací teniu imatges dels bancals de davant de ma casa. És preciós això de la calidesa de la llar mentre a fora fa tant de fred, i resulta sorprenent si pensem que el divendres gairebé ens posàvem mànega curta.

Benvinguda siga la neu, més que siga fugissera, perquè sempre du bonhomia al darrere...

El SÍ arrassa...

Consulteu ací mateix com han quedat les coses en les votades d'ahir del Principat. Val a dir que mentre a El País s'esforcen els pobres en llevar-li importància, la seriositat, la bona planificació, la tranquil·litat i els resultats oferts per la gent participant i l'organitzadora, està posant ben nerviosa la classe política de Barcelona i Madrid. Ells preferirien rauxa a seny i escridassades arreu per tal de desprestigiar. Mireu la burla que fan, tan trista, a través del pobre Peridis...