El 8 de març al meu nou institut...
Ontinyent, a divendres huit de març de 2024. Dia de la Dona. No, no, no... No és que un servidor tinga tan desenvolupades les pròpies percepcions futures com per a saber des d'ahir com aniria la celebració al meu institut nou del Dia de la Dona. El fet és que el Dia de la Dona va ser commemorat ahir, i de manera ben lluïda. Hui dia huit, el que commemorem és el dia de la Hipocresia màxima, com a tot arreu, en què l'alumnat s'agafa una jornada de reivindicació com a dia d'esbarjo i descans; la qual cosa resulta sagnant quan bona part d'ells, masclets, s'hi confessen obertament superiors a les seues companyes. Com si ací no haguérem aprés res, ni ells, ni nosaltres els docents ni, per suposat, els pares. La solució presa davant tant de desgavell com podria arribar a muntar-se si agafàrem les regnes i provàrem a amansir el nostre bòlid camí al penya-segat que tots intuïm està ben lluny d'allò que s'ha fet: avançar un dia les curioses commemoracions. I en