Santrafel, a vint-i-huit de juliol de 2025. Les premonicions meues són alguna cosa més que premonicions. Vull partir de viatge i, si pot ser, a terres del nord, on diuen que fa més fresca i puc sobreviure amb major facilitat. Però no pot ser, que alguna cosa em diu que encara em cridaran de l'institut i em tocarà tornar... Però hi ha un moment que no puc més. Vinga tothom a dir-me i redir-me sobre com ho passaré de mal justament a l'àmbit laboral en haver-nos tocat bona pedregada. I altra vegada, i una altra, com si jo no sabera com van donades les coses... I quan ja no tinc més alé, ni l'esma per a no perdre'm en cap ruta que puga emprendre, que em negue a anar com a pollastre sense cap i esperonat per l'angoixa de fugir, m'arriba una proposta de seny...  Això, que l'amic Dani m'insisteix que vaja a passar uns dies allà al Matarranya, que hi és amb la seua família. I com que es dona el cas que hi ha lloc a la fonda on intente hostatjar-me sempre i sé ...